Respirar

“An epidemic of the mannequins, contaminating everything”—el meu cap canta les paraules de Corey Taylor mentre faig scroll a LinkedIn. Pres de quelcom entre el narcisisme i la inseguretat, faig clic a la meva foto de perfil per mil·lèsima vegada aquesta setmana. La imatge de portada és l'única finestra d'aquesta plataforma depriment on puc respirar.

Les onades de la platja de Barinatxe, també coneguda com «La Salvaje», trenquen dibuixant una línia entre Sopela i l'oceà Atlàntic. El cel i el mar, sempre ennuvolats a Euskadi, s'estenen fins a l'horitzó sense competir per l'atenció.

Recordo quan vaig fer aquesta foto amb dron el 2022, una d'aquelles tardes que patinàvem la costa basca amb qui acabaria sent la meva dona. Quan paràvem a descansar, enviava a volar el meu DJI Mini SE i mirava com ens fèiem petits, mentre el mar ocupava cada vegada més espai a la pantalla que tenia a les mans. Petits punts d'altres skaters a terra; petits punts de surfers domant les onades incessants, trencant a la sorra immòbil de la platja.

Encara puc sentir el vent del mar.